Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i de nàutica (1806) a l’Escola de Nàutica de Barcelona. Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805). Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i Francesc de Copons, aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema d’aprofitament de les aigües del Llobregat. Inventà un aparell, anomenat precisiu, per tal de millorar l’exactitud de les observacions geodèsiques i astronòmiques i publicà Elementos de astronomía náutica (1816).