Treballà com a tallista al cor de la catedral de Barcelona (1394) i al portal del Mirador de la catedral de Mallorca (1397). L’any següent esculpí fullatges decoratius a la capella del baptisteri de la catedral de Barcelona, on deixà (1411) com a única obra important que li hagi pogut ésser adjudicada el sepulcre monumental del bisbe Ramon d’Escales, amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com un dels millors escultors catalans de l’època. Mestre, el 1417, a la catedral d’Urgell, prengué part com a tal en la reunió d’arquitectes i escultors que havien de decidir la continuació de la catedral de Girona i aconsellà amb arguments tècnics i estètics la nau única, i no triple, solució que fou acceptada. El 1406 havia acceptat l’encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l’església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.