Milità al partit tory. El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns. En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers (1807-09), on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó. A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh (amb el qual sostingué un duel), sortí del govern. Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera. S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la intervenció espanyola contra els constitucionalistes de Portugal. El 1827 fou designat primer ministre, amb el suport dels whigs, i afavorí els catòlics d’Irlanda i la independència de Grècia. El seu fill Charles John Canning (Londres 1812-62) fou governador general (1856-58) i primer virrei (1858-62) de l’Índia, on sufocà la revolta dels sipais.