Situat a 1.299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella. Només l’agricultura (cereals) i la ramaderia (oví), que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera.
Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol. Durant la Primera Guerra Carlina es palesà novament la importància estratègica del lloc: ocupat i fortificat el castell per Cabrera (1836), que hi establí una mestrança, el mateix any fou recuperat per les tropes cristines de Sanmiguel i de Nogueras; el brigadier Cabañero el recuperà el 1837; la vila fou un important reducte carlí fins el 1840, que fou abandonada i, en part, cremada davant l’amenaça de les tropes d’Espartero. Durant la Tercera Guerra Carlina, el cap carlí aragonès Manuel Marco Català ( Marco de Bello ) hi instal·là una acadèmia militar i una mestrança; el juliol de 1875 fou presa per les forces d’Arsenio Martínez Campos i Joaquín Jovellar.
Conserva, a més de la notable església parroquial (s. XVII-XVIII), l’antiga església de San Miguel (actual hospital), la plaça amb porxos de la casa de la vila i diverses cases senyorials.