Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu (o “de les Perles”), si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu (Whampoa), port per a vaixells oceànics. El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials. Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat.
Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions de te, sucre, porcellanes i seda, però ha minvat per la competència d’altres ports. L’artesania conserva un notable desenvolupament, i s’ha produït un fort expandiment de la indústria moderna (tèxtil i alimentària, sobretot). Centre d’ensenyament superior: Universitat de Chinan, fundada el 1958, i la Universitat Sun Yat-sen, fundada el 1924.
Entre els monuments històrics de Canton cal destacar, a la part occidental, el Liu rong si (‘Temple dels sis banians’) (479), la mesquita Huai sheng si (‘Mesquita a la memòria dels sants’), el temple Guang xiao si (segle IV) i, a la part oriental, el Zhen hai lou (‘Pavelló que domina la mar’) (1380), seu del museu històric. A 15 km de Canton, la Bai yun Shan (‘Muntanya del núvol blanc’) presenta un interessant conjunt de temples.
Canton, possessió de l’imperi xinès des del segle III aC, fou un temps centre de l’estat autònom de Nanyue durant la dinastia Han. En la dinastia Tang (618-907) la ciutat (Hanfu, en àrab) esdevingué el primer port d’arribada dels comerciants indis i àrabs, però la prosperitat de la ciutat data de l’època Song (900-1279). Canton fou també el primer port xinès visitat regularment per europeus: els portuguesos hi arribaren el 1514; els anglesos hi establiren relacions comercials el 1699, els francesos el 1725, i els holandesos el 1762. Cap a mitjan segle XIX, el contraban de l’opi provocà violents incidents entre xinesos i britànics, que originaren l’anomenada Guerra de l’Opi, finalitzada la qual (1842) el port de Canton restà obert al tràfic estranger, juntament amb altres ports. El port fou un centre d’emigració xinesa a ultramar i alhora un focus d’entrada a la Xina d’idees i mètodes occidentals. Al començament del segle XX esdevingué un important focus revolucionari: escenari de la fracassada revolució del 1911, posteriorment (1917) fou seu del govern republicà establert per Sun Yat-sen, president del Kuomintang, i escenari d’un aixecament comunista (1927) reprimit per Chiang Kai-shek. Presa pels japonesos el 1938, restà sota llur poder fins el 1945.