Als setze anys s’uní a la guerrilla anticolonial d'Ho Chi Minh, i posteriorment fou reclutat per l’exèrcit del govern profrancès, que el formà com a pilot. Després de la divisió del Vietnam, passà a la República del Vietnam del Sud i fou cap suprem de la força aèria sota la dictadura de Ngo Dinh Diem i, després de l’assassinat d’aquest i d’una sèrie de cops i contracops, prengué el poder com a primer ministre (1965-67) i vicepresident de la República de Vietnam del Sud (1967-71). Governà sostingut pels EUA i fou un dels caps més importants de la lluita política contra el Vietcong. Allunyat políticament de Nguyen Van Thieu, el 1971 aquest li impedí la candidatura a la presidència de la República de Vietnam del Sud. Quan aquest caigué (1975), s’exilià als EUA, on inicià diversos negocis sense èxit. L’any 2004 retornà al Vietnam, invitat pel govern comunista que havia combatut.