El 1994 fou dividida en tres províncies: el Cap Occidental (129.370 km2, 4.118.000 h [est 1996]), amb capital a Ciutat del Cap; el Cap Oriental (169.580 km2, 5.865.000 h [est 1996]), amb capital a Bisho; i el Cap Septentrional (361.830 km2, 746.000 h [est 1996]), amb capital a Kimberley.
El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics. Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana (1 500-2 000 m els cims més alts) es disposen paral·lelament al litoral. Al N del territori hi ha l’altiplà de Betxuanalàndia i, més al S, els del Gran Karroo i Petit Karroo. Els escarpaments i les alineacions muntanyoses, que separen els altiplans d’interior de les àrees plegades litorals, reben la denominació comuna de Gran Escarpament. L’àrea costanera sud-occidental (des del riu Olifants fins a Algobaai) té clima i vegetació de tipus mediterrani, amb algunes formacions molt característiques com ara el fynbos, coberta vegetal arbustiva que recorda la màquia o el bruguerar; per contra, la costa atlàntica (entre els rius Olifants i Orange) és àrida a causa del corrent fred de Benguela, mentre que a les costes de l’oceà Índic, cobertes de bosc, les pluges són abundants i ben repartides. Als altiplans de l’interior hi ha sabana que va degenerant en estepa al N i a l’W. La flora i la fauna naturals són protegides als parcs naturals (Kalahari-Gemsbok, Addo Elephant, Bontebook, Mountain Zebra).
L’àrea més poblada es concentra a les dues províncies meridionals, amb densitats de 38 h/km2 al Cap Oriental, i de 29 h/km2 al Cap Occidental, i, respectivament, amb dues de les ciutats industrials més importants: Ciutat del Cap i Port Elizabeth. Al Cap Septentrional, per contra, el poblament hi és molt escàs (2 h/km2). Els conreus mediterranis (cereals, fruita, cítrics, vinya, tabac, alfals, cotó) es donen a l’àrea sud i sud-oest. Les extenses praderies dels altiplans interiors nodreixen grans ramats d’ovelles, de llana molt apreciada. Els principals recursos miners de la província són els diamants de Kimberley i el coure d’Okiep-Springbok; a més hi ha asbest, carbó i manganès. Les indústries (automobilístiques, navals —drassanes—, tèxtils, alimentàries) són a les principals ciutats, com Ciutat del Cap, Port Elisabeth, East London, Worcester, Queenstown i Kimberley.
L’exploració d’aquesta zona fou iniciada pels portuguesos en doblar Bartolomeu Dias el cap de Bona Esperança el 1487. La colonització s’inicià el 1652, quan la Companyia Holandesa de les Índies Orientals hi envià, sota les ordres de Jan van Riebeeck, un centenar d’empleats per establir una base. Els colons neerlandesos, anomenats bòers (afrikàner), sotmeteren els antics habitants —els hotentots i boiximans— i n’ocuparen el territori. Alhora acolliren nous immigrants alemanys i escandinaus i els hugonots francesos expulsats. El 1815 la província fou annexada a la Gran Bretanya (que havia ocupat el Cap en 1795-1802), la qual abolí l’esclavitud el 1833. Els bòers, per fugir de la dominació britànica, emigraren a l’est i al nord i s’instal·laren al Transvaal i a Orange, on formaren repúbliques independents. La penetració britànica començà el 1853, i amb el descobriment de les mines de diamants a Kimberley (1867) i d’or al Transvaal (1886) s’inicià una emigració de grans masses que donà lloc a la guerra anglobòer (1899).