Inicià els estudis (1924) amb Francesc d’Assís Galí i entrà (1925) al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya (1876-1959) havia fundat el 1905 a Barcelona. Féu estades de formació a París (1926 i 1934) fins el 1943. El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya (1944). Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les institucions, cosa que es manifestà en encàrrecs com la Llàntia del sardanisme de la Comissió Abat Oliba (1947), el baldaquí, la creu i l’antependi de l´altar major de la Basílica de Montserrat (1959-61) o la Creu de Sant Jordi (1981, guardó que ell mateix obtingué el 1986). Cal esmentar també per la seva originalitat la corona Kolbe (1954). Fou professor a l’escola Massana (1959) i exposà a Barcelona, París, Bilbao i Madrid i a l’Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh (1950). Rebé nombrosos premis, entre els quals la Medalla d’Or de l’Estat de Baviera a l’exposició Form und Qualität (1967), el primer premi a l’Exposició Internacional d’Art en l’Esport el mateix any i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1999). Fou nomenat soci honorífic de l’Agrupació d’Orfebres del FAD (1979), i d’altres societats. La seva obra ha merescut exposicions antològiques (1991, 2000) i és representada en diversos museus (Schmuckmuseum de Pforzheim, Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, National Museum d’Edimburg). Conreà també la pintura, centrada sobretot en el paisatge, d’influències fauvistes.
Manuel Capdevila i Massana
© Fototeca.cat
Orfebre i pintor.