Vida i obra
Fill de l’autor Pere Capellà, des del 1968 col·labora en diversos mitjans de comunicació, com ara Última Hora; Diari de Balears, del consell editorial del qual fou membre; Avui; Diario de Mallorca; Oriflama; Empresario Balear o El Temps, del qual fou responsable a Mallorca. També ha estat membre del consell de direcció de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, publicada entre el 1988 i el 2005. El 1968 publicà alguns poemes del recull La Terra Nostra a la revista Lluc. La seva actitud compromesa i l’estètica predominantment realista de la seva obra l’han definit, segons la crítica, com a membre de la Generació dels setanta.
La seva primera obra publicada fou el volum de narracions No hi ha vent a la teulada (1971), i en aquest gènere és també autor d’Una cinta de dol al capell (1985, premi Victor Català), 1920 (2002) i de la narració documental Crònica de la mort ignorada (2014). La seva novel·lística, en general molt arrelada al seu temps i a Mallorca, comprèn Un dia de maig (1972, premi Illes d’Or), El pallasso espanyat (1973), Romanç (1973), sobre la postguerra i la repressió franquista, Jack Pistoles (1981, premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la), que inaugurà una segona època estilísticament més depurada i menys subordinada al realisme social, Ailòviu (1984), Ai, Joana Maria (1987) i Mireia emmarcada a la finestra (2006).
Fruit de la seva tasca periodística han estat Quinze empresaris mallorquins. Economia, societat, cultura (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), que palesen les seves preocupacions per l’esdevenidor social de Mallorca. Ha dut a terme estudis històrics: Ignasi Ferretjans o la lluita pel socialisme (1986), Diccionari vermell (1989), La Mallorca del clavell (1999), estudi de la penetració de la cultura popular espanyola a l’illa, L’esport a les Balears (1893-1936) (1996, en dos volums) i A sol post. Vida i compromís en temps de guerra i postguerra. Mallorca i Catalunya (1936-1962) (2019), que recorre les relacions entre intel·lectuals catalans i mallorquins des de la Segona República fins a l’etapa mitjana del franquisme. També ha publicat les peces teatrals Bolles de colors (1983), El pasdoble (1985, premi Ignasi Iglésias 1983) —ambdues estrenades el 1988—, Un bou ha mort Manolete (2003, premi Born 2002), revisió de la postguerra franquista a Mallorca i Dramaticulària (2005). També publicà el poemari Guitarres de dol (1998).
Bibliografia
- Arnau i Segarra, P. (1998): “1968-98. Trenta anys de la narrativa de la generació dels 70 a Mallorca. Una visió panoràmica”. Lluc, 806/807, p. 3-9.
- Arnau i Segarra, P. (1999): Narrativa i Turisme a Mallorca (1968-90). Palma, Documenta Balear.
- Crespí, R. (1998): “Hi havia tan poca cosa feta i tant per dir”. Lluc, 806/807, p. 48-52.