El terme deriva de Capsa, nom romà de Gafsa, ciutat de l’oest de Tunis, centre de la regió on es troba aquesta indústria. Succeí l' i visqué durant el Paleolític superior i el Mesolític. El jaciment característic és la Rammadīya, amuntegaments de cendra, instruments de sílex i closques de cargol, que constituïen l’aliment principal. La indústria de pedra va esdevenint microlítica, sobretot a la fase avançada (Capsià II). A Kenya hom ha descobert una indústria lítica semblant (Capsià de Kenya) però amb jaciments d’altres tipus. Vers el 1920 Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera pensaren que els capsians envaïren la península Ibèrica i l’ocuparen deixant només una franja septentrional estreta. Les terres catalanes continentals, de Girona o de Barcelona, cap al sud, haurien, doncs, estat capsianes. Hom els atribuïa els jaciments del Paleolític superior de la Catalunya meridional i del País Valencià, així com les pintures rupestres dels pintors de les serres (dites llevantines). La demostració que el Capsià africà no passà a l’oest de l’Algèria oriental, feta per Vaufrey i d’altres, així com la descoberta que la tendència al microlitisme no és un fet exclusivament capsià, i les descobertes del Gravetià, Solutrià i Magdalenià en territori dels suposats capsians catalans, especialment al País Valencià, han fet que hom abandonés aquesta teoria.