Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840. Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards. Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent (847), i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent (900). El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI. El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília. Ocupat en part pels catalans el 1282, pel tractat d’Anagni (1295) s’obligaren a retornar-lo a Carles II d’Anjou. Fou incorporat al regne de Nàpols i de les Dues Sicílies. El 1501 la ciutat sofrí un cruel saqueig per part de les tropes de Cèsar Borja, al servei de França.