Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal. Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza. El 1420 aconsellà la reina d’apel·lar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano (1423). Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria. Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols (1430). Fou assassinat en una conjuració amb la conformitat de la reina.