Carbonífer

És un dels períodes decisius de la història de la Terra. Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó.

La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals. Hi abunden els cefalòpodes (Goniatites, Nautilus) i els braquiòpodes (Spicifer); els artròpodes (escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes) es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació.

Els vegetals prengueren mesures gegantines, i hi predominaren les licopodínies (Lepidodendron, Sigillaria, Stigmaria). Fou a la fi del Carbonífer que es produí la independència definitiva dels organismes tetràpodes del medi aquàtic mitjançant la incorporació al seu cicle biològic de l’ou amniòtic, ou amb closca de carbonat càlcic i amb reserves de nutrients per a l’embrió. Aquests tetràpodes esdevingueren els primers rèptils.

El contingut d’oxigen atmosfèric fa 300 milions d’anys era relativament elevat.

Tanmateix, la mida de les fulles de les plantes vasculars durant el Carbonífer era relativament menor que en formes posteriors, un fet que es correlaciona amb nivells elevats de diòxid de carboni a l’atmosfera. Posteriorment, la disminució progressiva en el contigut de diòxid de carboni atmosfèric possibilità l’efecte beneficiós d’un increment en les dimensions de les fulles i que es limités el desenvolupament dels estomes. D’altra banda, la proporció de Mg/Ca als oceans carbonífers era inferior (3,3) a l’actual (5), segons les dades extretes d’equinoderms fòssils, que mostren la proporció d’aquests elements als ambients marins on vivien aquests animals.