i comtat de Carcassona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

comtat de Carcassona

Món
Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Bel·ló (mort abans del 812). El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759. De Bel·ló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona: descendents immediats de Bel·ló a Carcassona foren Giscafré (~812) i Oliba I (814-837), fills seus, i Oliba II (863-880?) i Acfred (~873-906?), fills d’Oliba I; i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona (834?-848?) i Sunyer d’Empúries-Rosselló (834?-848?), fills de Bel·ló (el segon, probable), i Guifré I el Pelós d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona-Osona (870-897) i Miró I de Conflent i Rosselló, dit el Vell (870-~894), fills de Sunifred, i Dela d’Empúries (~879-~890) i Sunyer II d’Empúries-Rosselló (862-~912), fills de Sunyer I. Per això assistiren el 873 a la consagració de Santa Maria de Formiguera, al Capcir, els germans Guifré el Pelós i Miró el Vell i els germans Oliba II i Acfred I, tots ells nets de Bel·ló, oferint l’església en remei de llurs ànimes i les de llurs avantpassats. Entremig dels dos Oliba de Carcassona, Miró, fill de Berà, primer comte de la Barcelona reconquerida, sembla que s’apoderà (843-844) del comtat amb l’ajuda de Bernat de Septimània. A Oliba II el succeïren els seus fills Benció i Acfred II, amb el qual s’extingí (~934) la línia masculina de la primera dinastia de Carcassona. Una filla d’Acfred, Arsenda, es casà amb Arnau, comte de Comenge (mort vers el 957), el qual figura entre els comtes de Carcassona. Llur fill gran, Roger I el Vell, heretà Carcassona, part del Rasès i de Comenge; el fill segon, Odó, rebé la resta del Rasès amb el títol de comte; i el tercer, Ramon, el comtat de Comenge. Roger el Vell lluità amb Oliba Cabreta de Cerdanya-Besalú, que li disputà, vers el 981, la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, baralla que acabà amb la incorporació, als dominis d’Oliba, del Perapertusès meridional, mentre que el sector septentrional, anomenat des d’aleshores Termenès, romania, juntament amb el Rasès, incorporat a Carcassona. El Donasà, el Capcir i la Fenolleda, inicialment el comtat de Rasès, sembla que pertanyien als comtes de Cerdanya des dels temps de Guifré el Pelós, vers el 870. Un fill de Roger, Pere, fou bisbe de Girona (1010-50), i una filla, Ermessenda, es casà amb Ramon Borrell de Barcelona i tingué el cogovern d’aquest comtat fins el 1057.

Comtes i vescomtes de Carcassona
©
El comtat de Rasès s’uní novament al de Carcassona el 1067 en morir Ramon II sense successió. Ramon Berenguer I de Barcelona adquirí, per compra, en 1067-70, ambdós comtats, i ell i el seu fill Ramon Berenguer II foren comtes de Carcassona-Rasès, però, a la mort del darrer (1082), el vescomte de Besiers Bernat Ató s’apoderà dels comtats al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (malgrat haver-los venuts aquesta al comte de Barcelona). Bernat Ató i els seus descendents els continuaren governant amb poques interrupcions, però amb el títol de vescomtes (vescomtat de Carcassona). Els comtes de Barcelona reivindicaren repetidament llurs drets sobre Carcassona el 1096, 1107 (Ramon Berenguer III arribà a apoderar-se de la ciutat), 1112, 1120, 1124, 1150, 1157 (Ramon Berenguer IV obtingué de Ramon Trencavell I un reconeixement de la seva sobirania) i 1167 (Alfons I obtingué el mateix reconeixement de Roger II). El darrer vescomte efectiu de Carcassona, Ramon Roger, fou desposseït dels seus estats i empresonat per Simó de Montfort el 1209 en ocasió de la croada contra els albigesos, i morí en presó, potser emmetzinat. El seu fill Ramon Trencavell III, refugiat de primer prop del seu parent Ramon Roger de Foix i després a la cort de Jaume I, intentà diverses vegades la recuperació dels seus estats i ho aconseguí precàriament entre el 1224 i el 1227 i, en petita mesura, el 1240. Finalment, el 1247 cedí els seus dominis al rei de França en canvi d’una pensió. Prengué part en la croada de sant Lluís contra Egipte en 1248-54, i visqué almenys fins el 1263.

Col·laboració: 
MCA

Llegir més...