Lázaro Cárdenas

(Jiquilpán, Michoacán, 1895 — Ciutat de Mèxic, 19 d’octubre de 1970)

Polític mexicà.

El 1913 s’uní a les forces revolucionàries; participà en diverses campanyes de guerra i esdevingué general. Des del 1920 fou governador de l’estat de Michoacán. El 1929 fou elegit president del Partido Revolucionario Nacional. Ocupà diversos ministeris (1931-33), i fou elegit president de la república per al període 1934-40. Impulsà la reforma agrària, iniciada molt tímidament el 1917, repartint més de 40 milions d’acres de terra; enfortí les organitzacions sindicals i fomentà la industrialització del país; el 1938 nacionalitzà els monopolis petroliers. Combaté l’analfabetisme. A la Societat de Nacions denuncià la política dels règims feixistes. Durant la Guerra Civil Espanyola sostingué la causa de la República i acollí a Mèxic els exiliats republicans. El 1955 li fou concedit el premi Lenin de la pau.