i Cardó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Cardó

Arquitectura religiosa
Baix Ebre
Convent i ermitatge (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó, dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa; el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII; tenia una comunitat estable de 30 religiosos. Fou protegit des del 1676 per Pere Antoni d’Aragó, el protector de Poblet, i suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó, aprofitant les fonts d’aigües bicarbonatades i arsenicals. Des del 1903 comunica per carretera amb Rasquera. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà. Restà obert fins el 1967. El 1974 Enric Nomen Borràs adquirí la finca i engegà la planta envasadora d’aigua de les Fonts del Borboll, que posteriorment comprà Nestlé (1981), Abengoa (1987) i Pascual (1989); el 2007 cessà l’activitat embotelladora.

Data de revisió: 
2020-07-28

Llegir més...