Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià. Col·laborà a la fundació d’Estat Català (1922). Publicà La Batalla (1923), sota el pseudònim de Vibrant, amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit.
Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat. S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar. Viatjà per diversos països, col·laborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de Molló. Fou acusat de complicitat en el complot de Garraf. Sota el pseudònim esmentat explicà aquesta activitat conspirativa a Res de nou al Pirineu... (1933). Pel febrer del 1931, després de l’amnistia, tornà al Principat. Disconforme amb la política de Macià, creà i dirigí l’organització Nosaltres Sols. Proclamada la República, fou alcalde de Sant Just Desvern, on tenia la casa pairal.
Participà en els fets del Sis d’Octubre. Empresonat, aconseguí de fugir a França. Després del triomf del Front Popular (febrer del 1936), tornà al Principat. Continuà dirigint Nosaltres Sols i es reintegrà a l’alcaldia, que ocupà fins uns quants dies després del 19 de juliol de 1936. Exiliat a França, participà molt activament en la Resistència i el maig del 1940 fou un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya. Malalt, el 1942 tornà clandestinament a casa seva, on morí.
Col·laborà en nombrosos periòdics, com Renaixement, L’Intransigent, Som!, L’Estat Català, La Tralla, Nosaltres Sols i Ferms!.