Es traslladà a la península Ibèrica (1585) —on és conegut amb el nom de Vicente Carducho— amb el seu germà Bartolomeo Carducci (Florència 1560 — Madrid 1610), deixeble de F.Zuccaro. Evolucionà cap a un realisme acusat (Predicació de Sant Joan Baptista, Academia de San Fernando, 1610), i introduí un esperit progressivament grandiós i monumental (retaule major de Guadalupe). Continuà sota les premisses d’un naturalisme no extremat, un concepte cromàtic venecià i una preocupació pels contrasts lumínics poc violents; en són exemples les 56 teles que realitzà per a la cartoixa d’El Paular (contractades el 1626). Com a teòric, escriví el tractat Diálogos de la pintura (1633).