i Caríntia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Caríntia

Nom alemany deKärnten (de)
Divisió administrativa
Àustria
Nom alemany deKärnten (de)
Land d’Àustria, que limita al NW amb el land de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
Població: 
561.114 h
[2001]
Extensió: 
9.533 km2

La capital és Klagenfurt. És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail. És formada per dues regions: la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken. La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens; els catòlics constitueixen el 83% i els protestants l’11%. La densitat és de 59 h/km 2 (1992). La ciutat més important és Klagenfurt, principal nucli industrial i centre comercial. La major part del país és ocupada per boscs, base d’una important indústria de la fusta i derivats. Els conreus hi són escassos (blat, civada, ordi, sègol i patates) i és important el bestiar boví. L’existència de dipòsits de mineral de ferro, lignit, minerals de plom i magnesita dóna lloc a una important indústria metal·lúrgica, abastada per nombroses hidrocentrals, a les ciutats de Ferlach, Spittal, Villach, Klagenfurt i Radenthein. Més del 50% de la població treballa a la indústria, i és el tercer land turístic d’Àustria després del Tirol i Salzburg. La Caríntia fou el centre del regne celta de Nòrica, que esdevingué província romana el 45 dC. Durant el s VI s’hi assentaren bàvars i eslaus. Caigué sota el domini de Baviera, i des del 976 formà un ducat separat que incloïa Estíria i el Tirol oriental. Passà a poder de Bohèmia el 1265, i del Tirol el 1286. Des del 1335 formà part dels estats dels Habsburg. Pere III de Catalunya-Aragó intentà de reclamar els drets sobre el ducat de Caríntia que corresponien a la seva muller Elionor de Sicília, filla d’Elionor de Caríntia, i el 1351 envià el seu almoiner a Alemanya; el dret fou heretat per Martí I de Catalunya-Aragó. Per la pau de Viena, en 1809-14 fou inclosa a les Províncies Il·líriques sota domini francès. El 1920 el sud de Caríntia, de majoria eslovena, ocupat per Iugoslàvia, decidí per plebiscit de romandre austríac (59%); sense plebiscit, la vall de Miess passà a Iugoslàvia, i la de Canale a Itàlia.

Col·laboració: 
MDV / JCM
Llegir més...