Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333. Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França (1323). Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355. Es féu coronar rei de Borgonya (1365), però concedí la lloctinència al delfí de França (1378). Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca. Promulgà la Butlla d’Or (1356). Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat (1355) i la baixa Lusàcia (1367); aconseguí Brandenburg per al seu fill Wenceslau (1373); adquirí, per matrimoni, els ducats de Swidnica i Jawor, els quals completaren l’annexió de Silèsia a Bohèmia. Però els seus estats es dispersaren a conseqüència de la divisió feta el 1377. Dedicà la seva atenció a Bohèmia: n'explotà les mines d’argent i hi fundà indústries noves (del cristall, del paper, tintoreria, etc); embellí Praga, on fundà la universitat el 1348. Escriví la seva autobiografia ( Vita Caroli IV ).