Carloman

(?, 715 — Viena del Delfinat, 754/55)

Majordom de palau del regne dels francs (741-747).

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia. Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV. Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci (745), i fundà l’abadia de Fulda. El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino. El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II; recelós, Pipí el féu tancar en un monestir de Viena, on morí.