Estudià a la Universitat d’Edimburg (1809-13). Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume. Traduí el Wilhelm Meister de Goethe (1824), i escriví Life of Schiller (1825). El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres. El “Fraser's Magazine” en publicà la novel·la Sartor Resartus: The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh (1833-34), que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme. Seguí la History of French Revolution (1837), de gran importància dins la historiografia romàntica: la Revolució hi és presentada com un procés inevitable provocat per la conducta insensata de la monarquia i de la noblesa. Publicà després Chartism (1839) i la seva obra més significativa, On Heroes and Hero-worship, and the Heroic in History (1841), on mostra el seu espiritualisme aristocratitzant, que considerava decisiu el paper de l’heroi dins l’evolució històrica de la humanitat. Seguiren Past and Present (1843), Oliver Cromwell’s Letters and Speeches (1845), Latter Day Pamphlets (‘Pamflets del darrer dia’, 1850), Life of John Sterling (1851) i History of Frederick the Great (1858-65). El 1866 fou nomenat rector de la Universitat d’Edimburg, i aquell mateix any morí la seva muller, a la memòria de la qual dedicà els llibres Reminiscences i Letters and Memorials of Jane Welsh Carlyle, que foren publicats pòstumament, el 1883. El 1887 aparegué la seva correspondència amb Goethe.