Actualment forma part de la zona residencial de Haifa. És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques (cova de Maghārat al-Tabūn). La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques (esquelets del mont Carmel) mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens, les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana. Des de molt antic fou seu del culte a Baal. Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada en el Llibre dels Reis, a la Bíblia. Al s IV aC, els geògrafs grecs l’anomenaven la muntanya sagrada de Zeus. Pels volts de l’any 500 ja hi havia un temple cristià. Al s XII s’hi originà, i en partí, l’orde dels carmelitans, que ha conservat el nom del lloc d’origen.