OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Josep Carner i Ribalta

J. Carner-Ribalta
Història    Literatura

Sumari de l’article

J. Carner-Ribalta
Josep Carner i Ribalta
© Família Carner
literatura lit i història hist
Activista polític i escriptor, guionista, cineasta i promotor cinematogràfic.
Balaguer, Noguera, 14 d’abril de 1898 — Simi Valley, Califòrnia, 12 de març de 1988

Vida i trajectòria política

A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama (1917-19), òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916. Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català (1924-25). Home de confiança de Francesc Macià, l’acompanyà a Moscou (1925) i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló (1926). Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana (1928), i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia. Cridat per Macià, el 1931 tornà a Catalunya, on fou cap de premsa del Parlament (1933-36) i comissari d’Espectacles. Al final de la Guerra Civil participà activament en el Pla de Salvament del Tresor Artístic de Catalunya. Exiliat el 1939, passà als Estats Units i, a Nova York, dirigí la revista Free Catalonia (1942-44). El 1945 redactà amb Joan Ventura i Sureda i Josep Maria Fontanals l’Apel·lació a les Nacions Unides sobre el problema català. Durant divuit anys, fins que es retirà el 1968, treballà a l’escola Berlitz com a cap del Departament de Traduccions i d’Intèrprets. Feu també un programa radiofònic a la CBS per a l’Amèrica Llatina de propaganda de les Nacions Unides, La Marca del Jaguar (1943). Després continuà actiu fins als seus últims dies com a traductor i professor de cinema a Califòrnia.

Literatura

En literatura, té obra en diversos gèneres: en poesia és autor d’Acoraments i gaudis (1925), Càntic d’amor (1934), Les gràcies terrenals (1958) i L’alegre vianant (1969), i publicà les versions Poetes russos de la revolució (1937), apareguts anteriorment a la Revista de Catalunya (1926), ultra obres de Conrad, Tagore i la poesia completa de Paul Valéry. A més escriví teatre (El plaer de viure, 1936), novel·la (Sota el cel dels tròpics, 1935) i narracions (Nits de lluna a l’Orinoco i altres contes, 1983). Col·laborà en diverses revistes (L’Instant, 1935; L’Horitzó, 1935; Pamflet, 1936; Revista Nova Ibèria, 1937; Lletres, El Poble Català i, a l’exili, Pont Blau, de Mèxic,1934). En el camp de la crònica i l’assaig històric és autor de Francesc Macià. El seu cas personal en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1926), Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (Mèxic, 1947), Contribució a una biografia de Gaspar de Portolà (1966), Retorn a Macià (1987) i El Complot de Prats de Molló (1987), i dels volums de memòries Anecdotari de la Revolució (1937) i De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972). Pòstumament (2020) se’n publicà un tercer amb el títol El campanar abandonat. Signà sempre J. Carner-Ribalta.

Cinema

La seva notable trajectòria en el món del cinema arrenca del primer exili a Nova York, on del 1938 al 1930 treballà a la Paramount com a publicista al magazín El Mensajero Paramount; amb l’arribada del sonor fou enviat a Hollywood, on escriví adaptacions, guions i diàlegs en castellà de deu films produïts per la Paramount Studios i de dos més a Mèxic a partir dels originals nord-americans per al mercat de parla hispana: El cuerpo del delito (1930, Cyril Gardner i A. Washington Pezet); Amor audaz (1930, Louis Gasnier); Galas de la Paramount (1930, col·lectiu); Cascarrabias (1930, C. Gardner); El dios del mar (1930), Gente alegre (1931) i El príncipe gondolero (1931), tots tres d’Eduardo D. Venturini, i El cobarde (1938, René Cardona) i Perfidia o La mujer que amó en vano (1939, William Rowland), aquest dos de producció mexicana. En tornar a Catalunya amb la Segona República, des de la secretaria de Ventura Gassol organitzà el Comitè de Cinema; intentà muntar una escola pràctica de cinematografia, i inicià una línia de cinema escolar per als instituts urbans i rurals, rodant curtmetratges com ara La nostra indústria surera, La collita de l’avellana i Els carboners del Montseny (1934-35). El 1934 assistí a Roma al Congrés Internacional de Cinema Educatiu, i aquell mateix any escriví Com es fa un film, el segon llibre de formació cinematogràfica en català que es publicava després de Com es confecciona un film (1918) de Josep Massó i Ventós. Impulsà la creació de Laya Films i dels Estudis Cinematogràfics Orphea Films a Montjuïc. Amb el segon exili es reincorporà a la indústria cinematogràfica: treballà al Departament de Publicitat de la 20th Century Fox i posteriorment fou professor de cinema al Moorpark College de Califòrnia, on escriví i estrenà l’espectacle Utopia H. P. (1982), enregistrat en vídeo per a la televisió sota la direcció de Les Wieder, basat en la peça teatral Enlloc.

Bibliografia

Boix-Fuster, E. (2004): “Josep Carner-Ribalta (1898-1988). De Balaguer a Califòrnia”, Serra d’Or, 537, p. 12-18.

Esteve Latorre, E. (1999): “Josep Carner Ribalta (1898-1988). Escriptor i nacionalista radical”, Revista de Catalunya, 136, p. 3-4; (1999): “Josep Carner Ribalta. L’aposta pel cinema català durant la Segona República”, Revista de Catalunya, 138, p. 93-101; (2000): “Pròleg”, dins Carner-Ribalta, Josep: Anecdotari de la Revolució. Lleida. Universitat de Lleida; (2002): “Josep Carner i Ribalta”, Literatura de la guerra civil. Memòria i ficció. Lleida. Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 247-251.

Romaguera, J. (1988): “Josep Carner-Ribalta, escriptor i nacionalista català”, Revista de Catalunya, 23, p. 121-129.

Col·laboració: 
AMS
Data de revisió: 
2020-11-20

Llegir més...