Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal (Conca de Dalt) solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort. Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella. Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli (1 341 m alt.) fins a la Noguera Pallaresa. La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m; a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m. Els matolls s’estenen al vessant meridional aprofitats pel bestiar de llana. Per sota dels 1 400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l’escàs poblament en masies.