Bisbe de Sigüenza (1436-46), arquebisbe de Toledo (1446-82) i membre del consell reial d’Enric IV de Castella. Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó. Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona (1463). Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons (1465); a la mort d’aquest (1468) seguí el partit de la infanta Isabel: intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep Ferran de Catalunya-Aragó i arribà àdhuc a falsificar la butlla de dispensa. Fou àrbitre de la concòrdia de Segòvia entre Ferran i Isabel. Però, descontent per la privadesa i el cardenalat atorgat a Pedro González de Mendoza, abandonà la cort (1475) i es passà al partit de la infanta Joana; derrotat aquest, es reconcilià amb els reis i es retirà a Alcalá de Henares.