Fill de Francesc Carròs i d’Arborea. El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova (1460), feta anteriorment al seu pare. Actuà com a procurador del príncep Ferran per a jurar les consuetuds de Sardenya (1461). Durant la guerra civil catalana (1462-72) es posà al costat de Joan II; del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez. Participà en el setge de Maó (1466). La seva actitud reialista li valgué el segrest, per part del Consell del Principat, de tots els béns que posseïa a Barcelona. A Sardenya, d’on estigué absent llargues temporades, combaté les pretensions de Lleonard d’Alagó al marquesat d’Oristany, mentre que Joan II volia incorporar-lo a la corona. Durant els anys 1473-77 visqué a Catalunya i deixà com a lloctinent el seu fill Dalmau. Tornà a Sardenya i es distingí a la batalla de Macomer (1478), on fou vençut Lleonard d’Alagó. Sobrevisqué pocs mesos a aquest fet d’armes.