Carta Magna

Carta atorgada el 1215 per Joan I Sense Terra d’Anglaterra a Runnymede (Windsor), acceptant les exigències formulades pels barons ( tenants in chief ) i per la ciutat de Londres.

El text primitiu fou revisat sota Enric III el 1216, el 1217 i el 1225, que restà definitivament constituïda. La seva importància en la història constitucional d’Anglaterra dimana del fet d’haver fixat amb precisió i detall, en un text de vigència perpètua a què hom apel·laria irrecusablement per la generalitat dels seus termes, els costums acceptats com a norma legal fins aleshores. En definir i limitar els drets de la reialesa s’oposava a tot govern arbitrari, i esdevingué símbol de la llei fonamental de la terra per damunt de la persona del sobirà. Influí en altres cartes atorgades i fou tinguda en compte per a la redacció de la Petition of Right del 1628 i de la llei d’Habeas Corpus del 1678.