Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña, amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle: l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña. Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona (1970-76).
Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona. Provinent del teatre amateur, completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta. Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de Josep M. de Sagarra, autor del qual també representà El fiscal Recasens i l’adaptació de Romeu i Julieta.
Després de dues temporades a Madrid, tornà a Barcelona el 1964. D’aleshores ençà esdevingué una de les actrius més destacades de l’escena catalana, i interpretà un gran nombre d’obres. També participà en diversos espectacles teatrals, generalment escenificacions de poemes o proses d’escriptors catalans, un dels quals, Itinerari de paraules, dirigí l’any 2008. Des del 1951, que debutà en Surcos, actuà en nombroses pel·lícules, i fou també una de les actrius catalanes que més treballà en produccions televisives, amb les quals obtingué una gran popularitat. Treballà també com a dobladora i és autora de les memòries El record és un pont al passat (2013) i Bon cop de falç (2015). Al llarg de la seva carrera rebé nombroses distincions. El gener del 2014 s’acomiadà dels escenaris amb l’estrena al Teatre Romea (on havia debutat el 1957) de Iaia!, obra escrita pel seu fill Roger Peña i que coprotagonitzà amb el seu net Aleix Peña.
Trajectòria artística
Teatre
- La gran aventura (1961), de Jaume Salom
- Romeu i Julieta (1962), de William Shakespeare, en versió de Josep Maria de Sagarra i direcció d’Esteve Polls
- La dama duende (1966), de Calderón de la Barca, dirigida per José Luis Alonso
- L’enterrament és a les quatre (1968), de Joan Vila Casas, direcció d’Antoni Chic
- Pigmalió (1969-70), de George Bernard Shaw, en adaptació de Joan Oliver i direcció d’Antoni Chic
- Mort de dama (1970), de Llorenç Villalonga, dirigida per Ricard Salvat
- Hamlet (1980), de William Shakespeare, dirigida per Pere Planella
- Panorama desde el puente (1980), d’Arthur Miller, dirigida per José Luis Alonso
- La viuda trapella (1981), de Carlo Goldoni, dirigida per Antoni Chic
- Primera història d’Esther (1982), de Salvador Espriu, dirigida per Lluís Pasqual
- Luces de bohemia (1984), de Ramón María del Valle-Inclán, dirigida per Lluís Pasqual
- El temps i els Conway (1992), de John Boyton Priestley, dirigida per Mario Gas, premi Memorial Margarida Xirgu
- Àngels a Amèrica (1996), de Tony Kushner, dirigida per Josep Maria Flotats
- Guys & Dolls (1998), de Damon Runyon, Frank Loesser, Jo Swerling i Abe Burrows, dirigida per Mario Gas
- La reina de bellesa de Leenane (1998) de Martin McDonagh, dirigida per Mario Gas
- Música per a una nit d’estiu (2000), de Stephen Sondheim, dirigida per Mario Gas, premi Max 2001 a la millor actriu de repartiment
- Almenys no és Nadal (2004), de Carles Alberola, dirigida per Tamzin Townsend
- Barcelona, mapa de sombra (2006), de Lluïsa Cunillé, drigida per Laila Ripoll
Espectacles teatrals
- La plaça del Diamant ( 2004), de Mercè Rodoreda, dirigit per Joan Ollé
- Coral romput (2008), de Vicent Andrés Estellés, dirigit per Joan Ollé
- Palau al Palau (2005), de Josep Palau i Fabre, dirigit per Herman Bonnín
- Paraules contra la guerra (2003), dirigit per Mario Gas
- Recordant Miquel Martí i Pol (2004), dirigit per Joan Lluís Bozzo
- Itinerari de paraules (2008), de Mercè Rodoreda, Pío Baroja, Pere Calders, Salvador Espriu i altres, dirigit per Montserrat Carulla
- El jardí dels cinc arbres (2009), de Salvador Espriu, dirigit i adaptat per Iban Beltran i Joan Ollé
- Joan Maragall, la llei d’amor (2010), dirigit i adaptat per Carles Guillén i Joan Ollé
- El quadern gris (2010), de Josep Pla, dirigit i adaptat per Carles Guillén i Joan Ollé
Cinema
- Surcos (1951), de José Antonio Nieves Conde
- Cambio de sexo (1977), de Vicenç Aranda
- Companys, procés a Catalunya (1979), de Josep Maria Forn i Costa
- El vicari d’Olot (1982), de Ventura Pons
- La ciutat dels prodigis (1999), de Mario Camus
- Mala uva (2004), de José Domingo
- Working Class (2005), de Xavier Berraondo
- Mariposa negra (2006), de Francisco José Lombardi
- El orfanato (2007), de Juan Antonio Bayona
- Siempre hay tiempo (2009), d’Ana Rosa Diego
- Urte berri on, amona! (2011), de Telmo Esnal
Televisió
Sèries
- La claror daurada (1989)
- Estació d’enllaç (1994)
- Oh, Europa! (1994)
- Oh, Espanya! (1996-97)
- Laberint d’ombres (1998-2000)
- Dones d’aigua (1997)
- El cor de la ciutat (2000-08)
- Hospital Central (2006)
- Crematorio (2011)
- La Riera (2012-13)
Novel·les, teatre i telefilms
- Hora once (1968)
- Olivia y la paz de Dios (1971)
- Bearn (1976)
- Ficciones (1972-74)
- Lletres catalanes (1975)
- Setmana Santa (1981)
- Homenatge a Picasso (1981)
- Els nàufrags (1989)
- Els temps i els Conway (1993)
- Las manos del pianista (2008)
- Clara Campoamor, la mujer olvidada (2011)
Guardons a la trajectòria
- Premi Margarida Xirgu (1992)
- Creu de Sant Jordi (1995)
- Medalla d’Or al mèrit artístic (1999)
- Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2008)
- Premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2013)