Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling. Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche (1846). La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per K.D. Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme. Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei (‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831)—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge.