Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic. Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1879) i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia. L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat. Dirigí (1892-1917) la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès (1903) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d’arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya. Publicà Lo Lluçanès (1897) i Influència de l’art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903), discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Deixà inèdites unes Memòries.