Deixeble de Federico de Madrazo. Reprengué l’esquema de composició de la “Rendició de Breda” de Velázquez a La Rendición de Bailén (1864; Museo de Arte Moderno, Madrid). Compensà els defectes de la retòrica pròpia del gènere amb una vigorosa caracterització dels personatges (La Campana de Huesca, 1881, ajuntament d’Osca). Fou també un extraordinari retratista, especialment dels polítics del seu temps.