i Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Enric Casals i Defilló

Música
música mús
Violinista i compositor.
Barcelona, 5 de juliol de 1892 — Barcelona, 31 de juliol de 1986

Germà de Pau Casals. Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom. Més tard, estudià composició al conservatori de Brussel·les i es perfeccionà amb František Suchy a Praga. Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí. Col·laborà també en l’organització dels Festivals de Prada. Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre (1960) i Himne a les Nacions Unides (1968); ultra Dramàtica, sardana per a orquestra, i la transcripció orquestral de Juny de Juli Garreta, escriví per a cobla, entre altres sardanes, Lluny, Heroica, Tarragona i Sardana de carrer. Dugué a terme, així mateix, una important tasca pedagògica, i foren alumnes seus Gonçal Comellas i els germans Gerard i Lluís Claret. La seva personalitat musical ha estat impulsada en part gràcies a la seva aportació en la valoració de la figura del seu germà. El llibre Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts (1979) es considera un testimoni d’allò més important per a la comprensió de la figura de Pau Casals, un dels solistes més brillants del segle XX.

Col·laboració: 
OPT
Data de revisió: 
2019-07-30
Llegir més...