Vida
Filla de l’actor Enric Casals i Molas. En cinema debutà el 1913 en el curt Magda, d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro, de R. de Baños, al costat de Raquel Meller.
En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà: feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni. La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna (1917), amb decorats de Salvador Alarma. Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español: La vida no és nostra, tragicomèdia d’Enric Lluelles (1925). També interpretà el drama La dida, de Frederic Soler, amb Joan Capri; La mare, de Santiago Rusiñol, i La Marieta de l’ull viu, de Josep Amich i Bert, Amichatis, i Gastó A. Màntua. Al final de la dècada de 1920 formà companyia amb Josep Bruguera. El 1934 protagonitzà L’assassí del carrer 42, d’Amichatis i Màntua al Teatre Apolo.
S’especialitzà en sainets i vodevils, i abans d’exiliar-se a París (1938) protagonitzà els films Al margen de la ley i El crimen del expreso de Andalucía (1935, Ignasi F. Iquino). Viatjà a Cuba i Mèxic, on formà part de l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic de l’Orfeó Català, que dirigia Avel·lí Artís i Balaguer, i debutà amb el seu nom artístic en Regalo de Reyes (1942, Mario del Río). Treballà també en ràdio i teatre a Cuba, l’Argentina i els EUA, sovint al costat del seu marit, l’actor Josep R. Goula. Al final de la dècada del 1940 retornà a Barcelona, representà Gente bien de Santiago Rusiñol al Teatre Romea i reaparegué a les pantalles en La forastera (1951, Antonio Román).
Altres films
1941 Dulce madre mía, A. Patiño Gómez.
1943 El médico de las locas, A. Patiño Gómez.
1944 Rosa de las nieves, V. Oroná; El niño de las monjas, J. Villarreal; Porfirio Díaz (Entre dos amores), R.J. Sevilla i R.M. Saavedra.
1945 La morena de mi copla, F.A. Rivero.