Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia. Publicà, entre d’altres, Vento Ferido (1967), Cambio en tres (1969), Xoguetes pra un tempo prohibido (1975), Os escuros soños de Clío (1979), Ilustrísima (1980), Os mortos daquel verán (1987), Deus sentado nun sillón (1996), A vida de Anxel Fole (1996), Anxel Fole: escolma de textos (1997), Xoguets para un tempo prohibido (1997), A vida o Padre Sarmiento (2002) i, pòstumament, O sol do veran (2003, premi de la Crítica).