Professor a les universitats de Berlín i Hamburg, abandonà Alemanya el 1933 i professà a les universitats d’Oxford, Göteborg, Yale i Colúmbia. Dins la direcció neokantiana de l’escola de Marburg, s’interessà pels problemes epistemològics a Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit (‘El problema del coneixement en la filosofia i la ciència modernes’, 1906-20); descobrí la importància del símbol numèric i de la funció a Substanzbegriff und Funktionbegriff (‘Concepte de substància i concepte de funció’, 1910) , que li obriren el camí a una interpretació de les activitats humanes com a creació de símbols, els quals formen el món de la cultura (mite, religió, llenguatge, art, història), tal com exposà a Philosophie der symbolischen Formen (‘Filosofia de les formes simbòliques’, 1923-29).