Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa. Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia (1942). La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna (1952), I vecchi compagni (1953), La casa di via Valadier (1956) i, sobretot, La ragazza di Bube (1960), la seva novel·la més coneguda. Unes altres novel·les són Il taglio del bosco (1959), Un cuore arido (1961), Ferrovia locale (1968), Una relazione (1968), Paura e tristezza (1970), L’uomo e il cane (1977), Il superstite (1978), Vita d’artista (1980), etc.