Castellciutat

Ciutat (ant.)

Vista aèria de la vila de Castellciutat

© Fototeca.cat

Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses: la ciutadella de Castellciutat (construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal) i el castell de Castellciutat (esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards: de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751), el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta . Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina: les forces carlines de Tristany les prengueren per l’agost del 1874, però hagueren de capitular un any més tard davant el general alfonsí Martínez Campos després d’un mes de setge. Abandonades durant la Segona República, les fortaleses foren restaurades i rehabilitades a partir del 1950. Al s X la població és esmentada amb el nom de Civitas Fracta com a antiga capital de la comarca, al costat de la qual sorgí al voltant de la seu episcopal el nou vicus ; les ruïnes de Santa Magdalena indiquen l’existència d’un nucli ibèric i visigòtic ( la Seu d’Urgell). Formà part del vescomtat de Castellbò, del qual constituí el centre del quarter de Castellciutat o de Ciutat ; al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d’Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civís, Aós, Estamariu, la Bastida d’Hortons i Adraén. Constituí municipi independent fins el 1971.