Situació i presentació
El terme s’estén des del cim de Puig Lluent (1.766 m), el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada. El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell (1.114 m). Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada.
La primera notícia del lloc es troba en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, fet que fa suposar l’existència ja d’una parròquia; surt esmentat com a castro Adalasindo (topònim que evolucionà al llarg del temps en castell d’Alarèn, el 1196 i el 1198, interpretat de Leseny el 1326 i de Lereny, el 1381, fins a la forma actual, interpretació errònia de castell d’Alareny). El topònim suggereix l’existència d’un castell o fortificació, però no hi ha cap resta coneguda que permeti de situar-lo. Fou centre d’una de les batllies de la baronia de la Portella. Al llarg del segle XII (1196 i 1198) hi ha documentades unes donacions al monestir de Santes Creus de terres i béns que hom ha situat en aquest terme, però en tot cas aquestes donacions no perduraren.
El municipi és format pel poble de Castell de l’Areny, l’antiga parròquia de Sant Romà de la Clusa i pels veïnats de la Ribera de Castell, la Vilella i Sant Ramon, a més de masies esparses. El caràcter muntanyós del territori dificulta les comunicacions i s’hi accedeix per una carretera que surt de la de Berga a Ripoll, prop del poble de Vilada i per una carretera que surt de l’Eix del Llobregat (C-16) i passa per la Nou de Berguedà.
La població i l’economia
La població ha estat sempre escassa; l’any 1553 tenia 12 famílies (uns 54 h) i al llarg del segle XVIII hi hagué un augment relativament important (138 h el 1718 i 389 h el 1787) que es prolongà fins a la primera meitat del segle XIX (612 h el 1857). Des d’aleshores, però, s’inicià el despoblament, motivat en principi per l’atracció de les noves colònies industrials del Llobregat: 358 h el 1877, 249 h el 1900, que es mantingueren més o menys estabilitzats fins el 1936 amb 248 h. El 1950 hi havia 182 h, però el despoblament s’accentuà posteriorment (63 h el 1970, 49 h el 1981 i 41 h el 1991). Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn als 60 h (2005).
El 85% de l’extensió del terme de Castell de l’Areny és ocupat per pinedes, sobretot al sector N, que és alhora el de més altitud, i també per prats, que han donat suport a la ramaderia tradicional (bestiar oví, boví i cabrú). Els conreus principals del municipi són l’ordi i el farratge.
El poble de Castell de l’Areny
.jpg)
Vista del campanar de l’església de Sant Vicenç (Castell de l’Areny, Berguedà)
© C.I.C. - Moià
El poble de Castell de l’Areny (953 m d’altitud i 68 h el 2006) és arredossat als encinglerats penyals de les Roques del Castell, que formen una aresta entre les valls de la Clusa i de Vilada o Camprubí. Una vintena de cases s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic però molt modificada al llarg del temps; conserva una notable porta d’entrada amb aplicacions de ferro forjat dels segles XI i XII, i corona l’edifici un campanar de torre quadrat. La festa major de Castell de l’Areny se celebra el diumenge més proper al 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, amb missa solemne, esmorzar col·lectiu i balls. El diumenge anterior o posterior a Sant Isidre, el 15 de maig, es fa la festa d’homenatge al patró dels pagesos.
Altres indrets del terme
L’antiga parròquia de Sant Romà de la Clusa, esmentada ja al segle XI, es troba al centre de la vall de la Clusa (afluent de capçalera de la de Vilada), vasta clotada al N del terme dominada pel Puig Lluent i gairebé tancada pels seus contraforts. S’hi accedeix per l’encaixat congost de l’Escalell. El poblament ha estat tradicionalment disseminat en masies, i l’església, davant l’antiga rectoria, és un notable exemplar romànic del segle XII, de nau única comunicada amb l’absis per un arc interposat; la porta i una senzilla finestra són al mur de migjorn i sobre el de ponent s’aixeca un esvelt campanar d’espadanya de dues finestres. Fou restaurada en 1963-65. Una notable majestat romànica del segle XI o XII que s’hi conservava desaparegué el 1936.
Al sector meridional del terme hi ha els veïnats, també disseminats, de la Ribera de Castell i de la Vilella.
Entre les masies més destacades d’aquest terme hi ha la casa de Sant Romà de la Clusa, davant mateix de l’església d’aquest nom; les anomenades el Rossinyol de Dalt, a l’W de Sant Romà, i el Rossinyol de Baix; la Clota, situada a la vall de la Clota, al NW de Castell de l’Areny; Comelles; Camp-rubí, prop de la riera de Camp-rubí, capçalera de la riera de Vilada, al NE de Castell de l’Areny i una de les més velles del municipi; la Rota, al N del municipi, i Cal Tener, al SE.