Els conreus ocupen la meitat del terme. El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous (arbres fruiters, hortalisses, tarongers). Al secà, predominant, hom conrea la vinya (600 ha), en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals (100 ha) i olivera (80 ha). Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura. La indústria ceràmica hi té una gran tradició: el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua. Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic. Hi ha també una fàbrica de torró. Malgrat ésser fonamentalment agrícola, la indústria li ha permès un creixement demogràfic, amb la qual cosa ha superat l’estabilitat tradicional. El poble (2 304 h agl [2006], castellonencs ; 320 m alt.) és al peu del turó de Sant Antoni, vora la carretera de Gandia a Albaida. Lloc de moriscs (el 1609 tenia 240 focs), pertangué, juntament amb Aielo de Rugat, Rugat i la Pobla, a la baronia de Rugat, que passà als ducs de Gandia. L’església parroquial de l’Assumpció fou iniciada el 1536; s’independitzà de la Pobla el 1534. Dins el terme hi ha part de l’antic lloc de Sarrient.
Castelló de Rugat
© Fototeca.cat