Les terres no conreades (més de 300 ha) són parcialment poblades per pins i brolles, en part de propietat comunal. El regadiu fou ampliat els anys seixanta amb la perforació de diversos pous: el taronger hi és el conreu predominant. Al secà, en retrocés, hom conrea vinya (moscatell), garrofers, ametllers i oliveres. La població arribà al màxim el 1900, i, després d’assolir el mínim els primers anys noranta, ha tingut una certa recuperació. El poble (167 h agl [2006], castellonetins ; 172 m alt.) és al sector més pla del terme. L’església parroquial (Sant Jaume) fou iniciada el 1729.