L’iniciador de la dinastia fou Antoni Castelucho i Vendrell (Barcelona 1835 — París 1910) dibuixant i gravador; a Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana (Barcelona 1870 — París 1927). Aquest, pintor, amic de Casas i de Nonell, fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Llotja de Barcelona i, a París, de l’Académie Whistler, de la qual esdevingué professor adjunt; el 1904 fundà a la capital francesa l' Académie de la Grande Chaumière ; pintà profusament i mantingué relació artística amb els grups d’avantguarda; exposà al Salon National des Beaux-Arts, de París, ciutat on el 1928 hom celebrà dues exposicions pòstumes; té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona. El seu estil, d’un àgil realisme, rebé més tard una matisada influència del colorisme fauve . Emili Castelucho i Diana (Barcelona 1879 — París 1939), germà seu, inicialment pintor, establí a Montparnasse la botiga galeria d’art “Castelucho”, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O'Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrèn, Nonell, etc. La seva filla Rosa-Antonieta Castelucho i Camell (París 1903- Reus 1987) continuà al capdavant de la galeria; es casà amb Just Cabot, i ambdós fundaren la galeria Mirador (1949) a la plaça Vendôme; vídua, el 1961, donà la col·lecció de llibres i publicacions de Cabot a l’abadia de Montserrat.
Pintura de Claudi Castelucho i Diana
© Fototeca.cat
Família d’artistes i marxants.