Conegué les corts de Florència, Viena i Sant Petersburg (el seu Poema tartaro, 1787, és una sàtira de la cort de Caterina II de Rússia). Establert a París (1798), es declarà demòcrata i contrari a Napoleó. Escriví poesia lírica, òperes bufes, quaranta-vuit Novelle galanti (1793) de tema eròtic, en octaves, i el poema Gli animali parlanti (1802), on, en forma d’apòleg, tractà el conflicte entre l’Antic Règim i les formes republicanes. Aquest poema fou traduït al català per Miquel Antoni Martí i Cortada.