Es llicencià en història a Barcelona (1919), amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya (1923). Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari (1933-39). El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona. Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà: La cultura del vaso campaniforme (1928), Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica (1943) i La Costa Brava en la antigüedad (1939), resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries. Fundà i dirigí el Museu de Tossa (1935), i fou conservador del Museu Arqueològic de Barcelona (1931-50) i director del Museu Romàntic de Vilanova i la Geltrú i de Sitges (1951). Dirigí manuals d’història ( Historia general, 1940), col·laborà en Barcelona a través de los tiempos (1944) i publicà: De la Puerta del Ángel a la plaza de Lesseps (1945), La Barcelona de Menéndez y Pelayo (1956) i, en col·laboració amb Manuel Riu, La Maquinista Terrestre y Marítima (1955), Historia de los transportes colectivos en Barcelona (1960) i Narciso Monturiol (1963). També és autor de José María Sert (1947), en col·laboració amb Alexandre Cirici, i Ramón Casas y su época (1958).