i Castre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Castre

Armes dels Castre

genealogia geneal
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. En morir aquest (1275), el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (a 1275 — 1301), desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea. Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro (? a 1304 — ? 1328), que el succeí. Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, i successivament sota la dels seus besoncles Joan, Lope i Miguel Ximénez de Urrea, aquest darrer, arquebisbe de Tarragona. Es casà vers el 1322 amb Elionor de Saluzzo, parenta del rei. S'oposà a l’erecció del comtat de Ribagorça a favor de l’infant Pere i a l’exercici de la jurisdicció d’aquest a les seves terres (1322-28). El succeí el seu nebot Felip de Castre i de Peralta, fill d’Aldonça de Castre i de Ramon de Peralta, que adoptà el nom de Castre quan heretà aquesta baronia, a la qual uní la baronia veïna de Peralta, que li pervingué, bé per herència paterna, bé per compra al seu germà Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta. En morir el seu fill Felip de Castre i Alemany (1371), la seva germana Aldonça de Castre, muller de Bernat Galceran (I) de Pinós, recollí l’herència. Llur fill Pere Galceran de Castre-Pinós (a 1371 — 1413) heretà els béns materns, mentre que els fills de successius matrimonis de Bernat Galceran de Pinós heretaren les baronies d’aquest, de les quals Pere Galceran renuncià els drets (1396). Es casà amb Joana de Tramaced i de Ahones, filla del primer matrimoni de la segona muller del seu pare, Urraca de Ahones, que aportà al seu marit, en dot, la baronia de Tramaced (Aragó). El 1395 capitanejà tropes de reforç enviades a Sicília en ajut de l’infant Martí i dels reis Maria i Martí el Jove. El succeí el seu fill gran Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i a aquest, el net Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós i de Mendoza, fill de Felip

els Castre: barons de Castre

(VI) Galceran de Castre-Pinós i d’Anglesola, dit el Bo, que premorí al pare (a 1452), i de Leonor de Mendoza, la qual mantingué un llarg plet amb els seus sogres a causa de l’usdefruit dels béns del seu marit (1452-55). Mort Felip (VII) sense fills legítims que li sobrevisquessin, l’herència passà als Cervelló, a través de Joana de Castre-Pinós, germana de Felip (VII), que heretà la baronia de Castre i es casà amb Berenguer Arnau (III) de Cervelló, baró de la Llacuna. Pere de Castre-Pinós, fill il·legítim de Felip (VII), rebé del seu pare el vescomtat d’Illa en casar-se amb Catalina de Lanuza, i, com que no tingué fills, feu hereu el seu cosí germà Berenguer Arnau IV de Cervelló i de Castre-Pinós. Els Cervelló, barons de Castre, es cognomenaren de Castre i de Cervelló o de Cervelló i de Castre indistintament. Un oncle de Felip (VII), Jofré de Castre-Pinós i d’Anglesola, inicià la branca dels Castre-Pinós de Cervera i de Lasquarri i Llaguarres (Ribagorça). El fill d’aquest, Joan de Castre-Pinós (v 1445 — a 1509), Joan II; es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtats d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda. Uns altres reclamants foren Felip (VII) Galceran de Castre-Pinós i els hereus de Felip de Castre-Pinós i Carròs (mort el 1493), de la branca d’Évol, casat amb Violant Carròs, comtessa de Quirra. En la primera meitat del segle XV, Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, casat amb Blanca de So, vescomtessa d’Évol, inicià la branca dels Castre-Pinós de So, vescomtes d’Évol, que posseïen aquest vescomtat al Conflent i es cognomenaren indistintament de So i de Castre-Pinós o de Castre-Pinós de So, prescindint també, a vegades, del cognom Pinós. Foren fills seus Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So, que el succeí, Joan de Castre-Pinós i de So (†a Roma el 1506), que fou bisbe d’Agrigent, Sicília (1479), abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484) i governador del Castel Sant'Angelo i que fou creat cardenal prevere de Santa Prisca (1496) pel papa Alexandre VI; i Ivany de Castre-Pinós i de So. Guillem Ramon fou succeït pel seu fill Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs (v 1455 — 1530), que en la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Perot de Planella, i posteriorment serví Ferran II a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’alcaidia de Cosenza. Morí sense fills el 1530. Germà seu fou Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs (1450 — 1497), la muller del qual, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II). Llur rebesnet Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, dit també Gaspar Galceran de Gurrea i d’Aragó (v 1560 — 1638), primer comte de Guimerà, tingué un fill il·legítim, Esteve Galceran de Castre-Pinós-Gurrea d’Aragó (†d 1667), que fou el darrer de la branca.

Col·laboració: 
MTF / AFE

Llegir més...