Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit (1952-56) president del consell executiu de la FAO. S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar. La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits. Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger (1949) i Geopolítica da fome (1951).