Finalment es transformà en Catalunya (1913-14), dirigida per Josep Carner. Responia a un moment de cristal·lització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina. Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intel·lectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc.—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia. Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente (1911), de to programàtic, i hi sovintejaren les col·laboracions de València i de les Illes.