Situació i presentació
És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya. Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet.
El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena: la Torre de Cadí (2.561 m), roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana (2.648 m) i el coll del Llitze. Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan integrats al Parc Natural del Cadí-Moixeró, com bona part del territori municipal.
Des d’aquest coll, el límit de llevant baixa en línia recta fins al pla de l’Àliga, passant pels vessants de ponent de la serra de Mataplana i el Serrat Moster. Des del pla, el límit pren direcció NE baixant pels contraforts del serrat de la Font fins a la cota 1.440 m i d’aquí, en direcció NW, fins al riu del Quer. Tot aquest termenal fa límit amb el municipi de Montellà i Martinet.
El límit septentrional, des de la confluència amb el riu del Quer, pren la direcció W. Voreja el serrat del Cogulló, travessa la capçalera del torrent de Barguja, envolta la serra de Cava fins al coll de Sé (aquest sector és termenal amb el Pont de Bar), baixa en direcció al riu d’Arsèguel i remunta els vessants del puig del Grau (1.412 m) i fineix al roc de la Gralla (aquest sector termeneja amb Arsèguel).
El límit occidental amb Alàs i Cerc des del roc de la Gralla baixa fins a la Torre de Cadí passant pel roc del Moixol, travessa el torrent de la Bena i remunta el curs del torrent de la Molina.
El terme comprèn l’alta vall del riu de Cadí, dit també d’Arsèguel, amb els diversos afluents que el formen: el torrent de les Planes, el de la Font Freda i el barranc de la Canal de l’Aigua formen el brancal dret de capçalera; el barranc de la Canal del Migdia i el de la Canal Toriscada desguassen al torrent del Prat dels Ells que forma el brancal esquerre de capçalera. La unió dels dos brancals es forma al peu del Puig Rodon (1.448 m). Aigua avall, al riu de Cadí desguassa per la dreta el torrent de Sant Climenç, que neix al coll de Cristià, sota el tossal del Quer (1.816 m). El torrent de la Bena, amb el seu afluent el torrent de l’Orri, i el de la Molina formen part de la conca del riu de Vilanova. També al terme neix el riu del Quer, afluent per l’esquerra del Segre, format en capçalera per la Canal Baridana. Hi desguassen per la dreta el torrent de la Torrentera i el Torrent Vidal.
Altres accidents que podem destacar dins el terme són el turó de les Llongaderes (1.503 m), el de Boscal (1.507 m), el tossal de la Mata, el dels Jugadors i el del Puig (1.878 m).
Per a arribar als nuclis d’Ansovell i Cava cal prendre la carretera local que des de la N-260 va en direcció a Arsèguel. Passat aquest nucli hi ha una pista asfaltada que remunta el curs del riu d’Arsèguel o de Cadí, que poc abans de la confluència del torrent de Sant Climenç amb el riu de Cadí es bifurca i mena a la dreta cap al poble d’Ansovell i a l’esquerra al poble de Cava. Uns quilòmetres abans hi ha un brancal a la dreta que porta al santuari de Sant Cristòfol de Vinyoles. També des de la carretera N-260 hi ha una pista que mena cap a Toloriu vorejant el tossal del Quer arriba al poble del Querforadat. Els tres nuclis i el santuari de Boscal queden connectats per un camí de gran recorregut (GR-3) que travessa la serra de Cadí, a mig vessant per la banda septentrional.
La població i l’economia
Segons el fogatjament del 1553, a Cava hi havia 14 focs. El 1787 eren 64 h a Cava i 94 h a Ansovell. La població augmentà al llarg dels anys següents fins el 1860, que es comptabilitzaren 549 h. De seguida, però, començà a minvar: 524 h el 1877 i 278 h el 1900. Fins el 1920 (385 h) es recuperà un xic, però ben aviat tornà a davallar: 286 h el 1930 i 235 h el 1950. El descens i l’envelliment demogràfic ha estat evident durant la segona meitat del segle XX. El 1975 hom enregistrà un total de 66 h, xifra que va anar disminuint fins a la dècada del 1990, en què s’aprecià una estabilització de la població, amb algunes oscil·lacions: 63 h el 1981, 51 h el 1991, 54 h el 2001 i 60 h el 2005.
El terme produïa antigament blat, sègol i ordi sobretot, i també llegums i patates, i hi havia pastures per al bestiar de llana, boví, porcí i mular, que es criava. A Ansovell es produïa llenya i fusta als seus abundants boscos.
Gran part de la superfície agrària és dedicada a pastures permanents i a terreny forestal. Els principals conreus són els prats i el farratge, bé que també hi ha cereals i patates. L’economia, però, és basada sobretot en la ramaderia de bestiar boví per a llet, complementada per uns quants caps de bestiar porcí, equí i conills. Avui es dona el desenvolupament del sector turístic.
Altres indrets del terme
El municipi comprèn els pobles de Cava, centre històric del terme, Ansovell, que és l’actual cap de municipi, i el Querforadat, vora el qual es troba el castell del Quer. Hi ha també l’antic veïnat de Cal Pubill, al SW del tossal del Quer o de Cal Pubill, on es troben les restes del castell de Miralles, a més de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, prop de la masia de Vinyoles, i el santuari del Boscal.