Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant. Pertangué al moviment del dolce stil novo, sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida: Donna me prega. Fou influït per la filosofia d’Averrois. Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades: Perch'io non spero.