Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica: les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa; Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar (Alcoià) i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida. Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península.